El passat dia 19 de febrer, la CCBC va realitzar un sopar al nostre establiment en el que vàrem tenir la presència del Sr. Pep Buades que va realitzar una intervenció en la que ens va descriure la posició actual de Brasil com a resultat de la política macroeconòmica sensata que està seguint.
A continuació us deixem un resum de les seves paraules que ens ha tramès la Cambra:
Resum de la xerrada d’en Pep Buades a la CCBC el 19 de Febrer.
Com a bon historiador, en Pep Buades ens ha descrit la posició actual de Brasil com a resultat de la política macroeconòmica sensata que està seguint des de la instauració del Real l’any 94.
Política austera que va continuar Lula i que tenia per objectiu aconseguir un superàvit brut del 4% del PIB, el que va permetre avançar la devolució dels crèdits de l’FMI abans del plaç pactat.
Des de 2.005 Brasil ha estat afavorit per l’augment del preu de les commodities (petroli, mineral de ferro, soja, carn de pollastre, etc.) que ha estat originat per dos factors: la demanda d’altres països emergents (principalment la Xina, que ja és el primer inversor al Brasil, per davant dels EEUU i España) i factors especulatius (diners que han fugit de la borsa i de l’immobiliari).
Son aquesta factors especulatius els que posen una ombra sobre l’evolució futura d’aquests preus de les commodities i per tant de la balança de pagaments de Brasil.
L’or, la plata i el zinc ja han començat a baixar, els aliments encara no, degut a la mala collita als EEUU. El model de creixement de Brasil a la darrera dècada està caracteritzat per un elevat consum públic i privat i una baixa taxa d’estalvi. Això explica el dèficit en infraestructures.
Brasil estalvia un 18% del PIB (tot i que recapta un 37% en impostos), xifra que és clarament insuficient: Perú estalvia un 23% i la Xina entre un 35 i un 40 % del PIB.
Un element que requereix atenció especial és el tema del petroli amb el paper de Petrobras, les normes que obliguen a que tingui com a mínim una participació del 30 % en qualsevol concessió local, el retard en la construcció de grans refineries, la problemàtica del PRESAL amb els seus elevats costos d’extracció, i el manteniment d’un preu artificialment baix per les gasolines.
Mirant al futur, en Pep Buades descarta l’existència de bombolles immobiliàries a l’estil del que ha passat als EEUU o a España, tot i que es existeixen petites bombolles locals en zones concretes, així com una crisi “post jogos” semblant a la que vam patir a Barcelona al 92.
Brasil està perdent una oportunitat amb el Mundial de Fútbol i els Jocs Olímpics, tot i que Eduardo Paes, l’Alcalde de Río, te com a model els Jocs de Barcelona, no és fàcil que puguin aprofitar aquests esdeveniments per posar a Río al mapa del món com ho va fer Barcelona, degut al retard en la inversió en Aeroports, transport públic, Instal·lacions olímpiques i hoteleres.
Molt aviat haurà de passar la prova de foc amb l’Organització de la Copa Confederacions i la Jornada Mundial de la Joventut a l’estiu d’enguany.
Tres coses que cal tenir per triomfar al Brasil: (si tenim més d’una millor)
- Tecnologia: hem de poder aportar quelcom que no tinguin.
- Capital: degut als elevats tipus d’interès i els riscos cal disposar del capital mínim que requereix cada negoci.
- Contactes: És fonamental estar ben posicionat i dedicar temps a establir relacions de confiança i cuidar les relacions personals . . . i . . . .
- Paciència
Simplificant, Brasil és comparable a l’España dels primers anys del felipisme (86-91), les peonades, etc.
Políticament, Brasil té un presidencialisme de coalició, amb 27 grups parlamentaris, més semblant al sistema de França o Portugal que al d’España.
M.À. Sirera